ALGÚ M'HA DIT

Algú m'ha dit: Has d'estimar el perfum
de les flors ignorades
i pararàs atenció
quan l'amic t'aconselli.

I jo que vinc i aixeco ardidament
bandera de principis
contra els atarotats principis vells;
i cent espills futurs reprodueixen
el lloable progrés
en el fecund terreny de les idees.
Voleu més meravella?

Altrament sóc un home
que viu dins el recer
més extens i profund de prejudicis;
elemental, d'acord,
però, a més d'això, notablement sensible
al fred de l'afalac.
¿Qui es pot arrencar els ulls, doncs, si em passejo
per tan íntim jardí
amb les mans a l'esquena, i fins m'assec
de tant en tant en un banc ignorat?

Ben mirat tots tenim algun jardí
tan personal que res no el justifica.

(de Miquel Martí i Pol, "Porto la tarda recolzada al braç", en Poesia Completa de la Butxaca)