AMB MANS DE SORRA

Amb mans de sorra hem fet un paravent
a l'indret més obscur del vell jardí
tot ple de fustes de recents naufragis.
Jo i els animals assajarem de viure-hi.

Amb mans d'albat hem estripat inútils
vestidures de mags i de profetes
i hem cremat garbes d'herba de virtut
pels racons més sinistres de la casa.

Ara, amb quitrà, pintarem estendards
i, eixint d'ofici, qualsevol diumenge
proclamarem doctrines de raval
pels cafès benestants de vora plaça.

A la tarda vindran agosarats
músics a sou d'entitats venerables
i esbaldiran, perversos, tot l'esforç
estrafent ritmes d'evident descrèdit.

Nit enllà pregarem pels qui han dubtat
i encendrem torxes perquè aquells que vénen
estimin els camins i la veu que els lleguem,
i en ells també estimin una mica a nosaltres.

(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)