Ja no teniu res per perdre. Heu llençat
les sobrances inútils d'un llegat
de somnis i tendresa.
Ara penseu una mica en els altres:
en els que esperen,
en els que creuen,
en els que confien.
Tots plegats vivim sempre de deixalles.
(del Miquel Martí i Pol, de La fàbrica-1959, a la Poesia Completa de la butxaca)
No hay comentarios:
Publicar un comentario