Ja pots llevar el cartell del llarg i dur hivern. Aquesta matí he trobat al mar aquesta preciosa nineta, li he preguntat si no sentia fred als peus, m'ha dit que no, que sempre torna per aquestes dades a saludar al mar descalça. Li he preguntat com es deia, i amb un preciós somriure infantil m'ha dit: PRIMAVERA*
estimada amant de mars blaves i llums enceses: escriga vosté (faça el favor, per favor) al correu ilcavaliererosso@gmail.com per a rebre instruccions per a formar part dels ja no tant orfes ara que vosté ens acompanya. I reba una abraçada molt forta. I pose-li unes espardenyetes a la nina, que encara fa molt de fred per a anar descalceta, dona deescuidada! Sembla mentida que no sàpiga vosté l'oratge que fa!
I hem ballat l'estiu vora la mar, amb silencis i veus properes i llunyanes, sempre descalça. I hem arribat a la tardor romàntica i nostàlgica de veus primaverals i estiuenques. I sempre, com un full que cau damunt la terra, fermenta de nou una llavor d'amor i d'amistat, de bellesa i bondat, que brollen del mateix cel del mateix arbre i les mateixes arrels. I penso si és només per això que hi som... només per a intentar fer de la vida un poema. Intentar posar en totes les estacions una mica de PRIMAVERA*
Ja ha passat Febrer amb el seu curt recolzament.
ResponderEliminarJa s'acaba Març amb els seus vents plujes i neus.
Ja neix la Primavera...
i amb ella arriba Abril*
Ja puc llevar el cartell?
ResponderEliminarVoldràs tu la recompensa?
Hauràs tu de tornar-me l'al·legria?
Vulga-ho lo cel!
Ja pots llevar el cartell del llarg i dur hivern.
ResponderEliminarAquesta matí he trobat al mar aquesta preciosa nineta, li he preguntat si no sentia fred als peus, m'ha dit que no, que sempre torna per aquestes dades a saludar al mar descalça.
Li he preguntat com es deia, i amb un preciós somriure infantil m'ha dit: PRIMAVERA*
http://www.mundoparalelo.com/wp-content/uploads/2009/07/sorolla1.jpg
estimada amant de mars blaves i llums enceses:
ResponderEliminarescriga vosté (faça el favor, per favor) al correu ilcavaliererosso@gmail.com per a rebre instruccions per a formar part dels ja no tant orfes ara que vosté ens acompanya.
I reba una abraçada molt forta.
I pose-li unes espardenyetes a la nina, que encara fa molt de fred per a anar descalceta, dona deescuidada! Sembla mentida que no sàpiga vosté l'oratge que fa!
I hem ballat l'estiu vora la mar, amb silencis i veus properes i llunyanes, sempre descalça.
ResponderEliminarI hem arribat a la tardor romàntica i nostàlgica de veus primaverals i estiuenques.
I sempre, com un full que cau damunt la terra, fermenta de nou una llavor d'amor i d'amistat, de bellesa i bondat, que brollen del mateix cel del mateix arbre i les mateixes arrels.
I penso si és només per això que hi som...
només per a intentar fer de la vida un poema.
Intentar posar en totes les estacions
una mica de PRIMAVERA*