Relats conjunts: Gronxador

L'apreciava tant que vaig pensar un temps que era l'única amiga que tenia en el treball.
Vaig arribar a dir d'ella que mai em fallaria volent.
Fa tres mesos que no em parla.
Vam tenir una amiga que em pregunta com estic fins a sis vegades en la mateixa conversa de minut i mitjà, les dues vegades que m'ha parlat des de llavors.
Però Violeta es posa nerviosa quan m'ha de passar una trucada. I gairebé la sento tremolar a l'altre costat del telèfon quan m'ha d'explicar que demà vindrà un client i que els seus papers estan en un altre lloc de l'habitual, perquè és un cas especial. I es tiba quan em dirigeixo a ella mentre, amb les altres companyes, ens prenem la torrada de mig matí. I surt corrent de la cuina on tenim les taquilles si entro i està dins ella. I no aixeca el cap mentre els explico a uns altres les peripècies que abans només compartia amb ella.
Fa tres mesos que no sap de mi. Ni jo d’ ella.
Però ha trucat el seu marit i jo li he hagut de dir que estàva amb un client. Jo, l’altre. Fins i tot he agafat el telèfon quan ha estat el seu fill el petit, ros i estudiós com no ha nascut un altre, qui l'ha buscat. I he mantigut el tarannà educat. I he vist la lluentor en els seus ulls i el seu desassossec perquè no faig evident que hagi passat alguna cosa. Però quan arribo a casa penso que m'ha defraudat. I li tiro en cara la seva falta de confiança. Ara ja no tant.
Sé que ha de sentir-se molt dolguda per tractar-me així. Que d'explicar-me tots els secrets del despatx i parlar-me malament de tots els companys a usar l'e-mail per deixar-me penjat ha d'intervenir una gran ofensa. També em va retreure la meva manca de sensibilitat per penjar-li el telèfon quan em va demanar explicacions davant de la mateixa amant del cap suprem, davant la qual tot es calla perquè et jugues les cames i el pà.
De petit, el meu germà em va empènyer amb molta força, vaig caure i em va copejar la taula. Segueixo asseient-me després de cinquanta anys.