Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món, la mare li respongué:
- Crec en la desesperació de la gent.
- Crec en la rotunda soledat dels humans.
- Crec en la generositat infinita de qui no té por.
- Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa.
- Crec en la debilitat de les forces humanes.
- Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians.
- Crec en les veus dolces dels qui s'estimen.
- Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar.
- Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres.
- Crec en el poder de les paraules.
La mare i la filla (Rosa Roig, a Joc de dos, ed. Germania)
I jo...
ResponderEliminarAlgun dia donarem un cop d'estat a la realitat, Síc, espere...
ResponderEliminarCavaliere... sempre recomanant imprescindibles..perquè té tota la pinta de ser-ho, oi? caurà!!!
ResponderEliminarmoltes gràcies!
Jo no he dit res... (aquesta m'ha agradat, però)
Eliminar