M'has fet recordar la meva infantesa a Mallorca, quan el 3 de febrer fèiem l'excursió anual a peu a l'oratori de Sant Blai. Fa tants anys d'això, que segurament ja s'ha convertit en un sueño roto o en un record rebregat...
Com un joc de xiquets grans, Sant Blas va ser el patró dels nostres projectes més desgavellats, que volien canviar el món des de la més aviat gran poca capacitat per a aconseguir tan llunyà horitzó. I li vam fer una homenatge amb forma de font en un paratge que va acollir cendres, somnis, energies i sinergies, atemptats terroristes i el terror de la desídia... I moltes il·lusions i esperances. El món segueix sense canviar. La font s'ha trencat (no tirarem culpes a ningú, el dimoni és molt gran i els seus tentacles com d'abissal calamar gegant). Però Anna diu que no es trenquen els somnis. I serà cert, perquè el món el canviarem, encara que siga el de prop de casa, el de la nostra vorera, el del bar d'enfront de la llibreria, el dels venedors de flors que transformen vides, per a fer que les hienes no riguen més de nosaltres i encara que ho facen no ens importe. I tornarem contents als oratoris de Campos també per menjar panellets de santblai amb oli sense fum, que les nostres goles encara ha de dir moltes coses, que el món és gran i li cal molta feina... I que vixquen els somnis!
mai, deixen de ser-ho!!!!
ResponderEliminarM'has fet recordar la meva infantesa a Mallorca, quan el 3 de febrer fèiem l'excursió anual a peu a l'oratori de Sant Blai.
ResponderEliminarFa tants anys d'això, que segurament ja s'ha convertit en un sueño roto o en un record rebregat...
Com un joc de xiquets grans, Sant Blas va ser el patró dels nostres projectes més desgavellats, que volien canviar el món des de la més aviat gran poca capacitat per a aconseguir tan llunyà horitzó.
ResponderEliminarI li vam fer una homenatge amb forma de font en un paratge que va acollir cendres, somnis, energies i sinergies, atemptats terroristes i el terror de la desídia... I moltes il·lusions i esperances.
El món segueix sense canviar. La font s'ha trencat (no tirarem culpes a ningú, el dimoni és molt gran i els seus tentacles com d'abissal calamar gegant).
Però Anna diu que no es trenquen els somnis. I serà cert, perquè el món el canviarem, encara que siga el de prop de casa, el de la nostra vorera, el del bar d'enfront de la llibreria, el dels venedors de flors que transformen vides, per a fer que les hienes no riguen més de nosaltres i encara que ho facen no ens importe.
I tornarem contents als oratoris de Campos també per menjar panellets de santblai amb oli sense fum, que les nostres goles encara ha de dir moltes coses, que el món és gran i li cal molta feina...
I que vixquen els somnis!
M'encanta com ho has lligat tot. I de quina foma tan bonica...
ResponderEliminarQui visquin els somnis i també els piquitos de oro!