15.06.2013, Madrid:
La imagen es real
(yo estuve allí de camino de la Feria del Libro
e hice las fotos).
El concepto, esperanzador,
una bonita ilusión:
arde el Banco de España,
por fin, delante de la diosa Tierra.
La realidad, como siempre, otra cosa
(un teatro, otro, en llamas,
no es éste un país para soñadores).
Per desgràcia, un pur miratge
ResponderEliminarperò metàfora visual i eloqüent:
la cultura reduïda a cendres,
ferida de mort pel foc intoxicador
dels habituals delinqüents que l'ofeguen...
No és país per a somiadors, no.
Consolem-nos pensant que l'art
sempre revifa i acaba surant
per damunt del metal vil i de
l'enviliment incinerador.
I ens explica, ens il·lustra,
ens desperta, ens mou...
Com ho fan les teves fotos
belles, simbòliques, testimonials.
Aparences que diuen més que mil realitats.
Somni rebut (en format postal).
ResponderEliminarCorreos acabarà amb la meua salut mental (jo també he rebut la meua, i vaig ficar-les ahir dilluns a migdia a una bústia del passeig del Prado)...
EliminarEls miratges, com els somnis, tenen la peculiaritat que mentre són, són.
ResponderEliminarAra que les bústies s'han tornat tan prosaiques, rebre un somni és una alegria.
M'agrada, enric, això de "mentre són, són", mola!
EliminarOh, alegre deprés de rebre la postal i decebut en entrar al bloc, però els somnis poden fer-se realitat (n'estic segur).
ResponderEliminarÉs cert, amic elPac,
Eliminari si estirem tots,
no et dic res!