la segona revetlla, sense ella

T'evoco sota un vent que refulgeix amb cants pindàrics,
i les teves paraules són espases afinades.
No haurien de ser tan alades dalt d'aquesta serra clara,
perquè quan parles, fereixes la pell, em surt la sang brillant,
m'escolo poc a poc.
                               Atura, doncs, el teu discurs,
deixa estar aquests tentacles de foc viu,
mira aquest paisatge del vessant blavós i recollit
i vine'm a veure aviat.

Tinc la mateixa set i fam de Tàntal.

(d'Esbossos. Poemes i proses poètiques (obra inèdita)
en Obra poètica completa, Eudald Puig, 

Curbet Edicions, 2015, pàgina 398)