EM DECLARO VENÇUT

Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa, la mateixa,
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament,
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori, claveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que en sortir el sol m'encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
Mireu, un mort amb la mirada viva.

(del Miquel Martí i Pol, de La pell del violí, a la Poesia Completa de la butxaca)