LLIBRE SENSE TÍTOL

Apressa tant com puguis el retorn
que la casa és molt trista sense tu.
Cada vespre, en tancar les persianes,
deixo vagar l'esguard
pel camí que s'enfila
des del fons de la vall
i intento destriar algun so revelador
d'entre els sons coneguts i que ja estimo.
Posaria pitxers amb flors a les finestres
i estovalles de lli, si endevinés que tornes,
i encendria tots els llums de la casa
perquè et servís de far si es feia fosc,
i em mudaria i sortiria a la porta
per veure com arribes.
Però s'escolen els dies
i ja no goso preguntar-me
si no és més dèbil cada dia l'esperança.
Fa tant de temps que ningú
no treu la pols dels llibres.
¿Mena a algun lloc el camí
de la gran solitud?

(del Miquel Martí i Pol, de Llibre sense títol, a la Poesia Completa de la butxaca)