DANSO FOLLAMENT

Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.

No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més, estèril.

Ben rumiat no goso preguntar-me
per què danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m'apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innumerables.

He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.

D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.

(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)