Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.
No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més, estèril.
Ben rumiat no goso preguntar-me
per què danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m'apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innumerables.
He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.
D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.
(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)
en este blog se habla de:
amigues i amics
(6)
amore
(14)
año del dragón
(2)
cals orfes
(1)
Can Boix
(20)
con-fluencias
(3)
correo ordinario y/o certificado
(4)
crónica social
(43)
desitjos
(17)
detalles
(9)
el plaer exquisit de gaudir dels viatges d'uns altres
(28)
esme
(3)
flors i fulletes
(10)
franqueo pagado
(27)
icr escriu
(2)
icr_2010
(26)
imágenes
(55)
joyas
(20)
koyages
(4)
letras
(8)
libros
(24)
meta
(3)
MJAH
(11)
música ilustrada
(16)
pensamiento
(6)
Poesía
(121)
relats conjunts
(7)
siempre falta
(6)
Universo 89/90
(10)
viajes
(13)
No hay comentarios:
Publicar un comentario