Càntic dels càntics

¿Qui és aquesta que puja de l'estepa,
recolzada en el seu estimat?
Sota la pomera jo et vaig deixondir,
a l'indret on la mare et va infantar,
allà on et va infantar la qui et va concebre.
Posa'm com un segell sobre el teu braç;
perquè l'amor és fort com la mort,
és dura com el país dels morts, la gelosia.
Els seus dards són dards de foc,
una flama de Jahvé.
Ni una immensitat d'aigua
no podria extinguir l'amor,
ni l'ofegarien les riuades.
Si algú oferís tota la riquesa de casa seva
per obtenir l'amor, el menysprearien!

(de la versió dels Monjos de Monserrat de la Biblia,
Cántic dels càntics, 8, 5-7)