És l'esperança aquesta cosa amb plomes
que es posa en l'ànima,
i sense paraules la seva cançó entona
i mai no calla,
que es posa en l'ànima,
i sense paraules la seva cançó entona
i mai no calla,
i més dolça s'escolta enmig del vendaval;
i poderosa ha de ser la tempesta
que pugui abatre el petit ocell
que a tants ha consolat.
i poderosa ha de ser la tempesta
que pugui abatre el petit ocell
que a tants ha consolat.
L'he escoltat en les terres més fredes,
i en els mars més estranys;
però mai en la penúria
m'ha demanat una engruna.
i en els mars més estranys;
però mai en la penúria
m'ha demanat una engruna.
Emily Dickinson
No hay comentarios:
Publicar un comentario