TOT EL QUE PUGUEM DIR

Tot el que puguem dir, germans, serà tan bell
com el més bell record de la nostra infantesa,
perquè viure és alçar-se per damunt de les coses
amb un gest desimbolt de puresa excessiva.

Tot el que puguem dir, germans, serà tan pur
com la proximitat de la dona estimada,
tan intens com la nota més discordant o el gust
més atrevit, tan dens com la tristesa.

Però no ha de distreure'ns del lentíssim combat,
del progressiu combat de la nostra existència,
car el que puguem dir constitueix un món
tremolós i concret, un conreu de paraules
que ens aferren a tot amb una força viva,
un constant desencert, un llarg ressò de planys,
i a la llum no hi arriben sinó aquells que ignoren
la veu de tot en un lent assalt al silenci.

Del silencia a la llum hi ha una sola frontera.

(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)