Per entre les valls que s'han obert
i el sol ja s'ha fos,
jo duia una poncella de sots
afonada a la mà.
Els pujols em feien, a la mà,
corol·la de pètals
i conques i vessants encara drets,
fins que se m'obrís del tot la mà,
fins que, rellent, virolada i olorosa,
se m'esbadellés, a la mà,
tota aquella vall manual d'obra
en la seva perfumada glòria de llum.
(de la mà de Miu i de Perejaume a Pagèsiques, pàgina 19)
Quina sort tens, tenim!
ResponderEliminarYa te digo!
Eliminarnoooo, la sort sempre és meva!!!
ResponderEliminar