Vallderoures i Calaceit, dos pobles que fan servir el català que jo parle; una comarca entranyable, preciosa i molt recomanable; una amiga que fa volar els ocells amb les seues meravelles...
en este blog se habla de:
amigues i amics
(6)
amore
(14)
año del dragón
(2)
cals orfes
(1)
Can Boix
(20)
con-fluencias
(3)
correo ordinario y/o certificado
(4)
crónica social
(43)
desitjos
(17)
detalles
(9)
el plaer exquisit de gaudir dels viatges d'uns altres
(28)
esme
(3)
flors i fulletes
(10)
franqueo pagado
(27)
icr escriu
(2)
icr_2010
(26)
imágenes
(55)
joyas
(20)
koyages
(4)
letras
(8)
libros
(24)
meta
(3)
MJAH
(11)
música ilustrada
(16)
pensamiento
(6)
Poesía
(121)
relats conjunts
(7)
siempre falta
(6)
Universo 89/90
(10)
viajes
(13)
Quina casualitat! Jo també tinc una amiga així...
ResponderEliminarLa meravella és tenir amics com vosaltres!
ResponderEliminar