Esta dulce misiva chocolateada llegó, a pesar de su edulcorada mercancía, con la terrible amenaza de desabastecimiento total de la bebida nacional del pueblo de Oporto. Dada la gravedad del siniestro delito, preferimos dejar en las brumas del anonimato a la cruel amiga desalmada de la ribera del Segre, firmante de la postal. Su conciencia y su hígado la perdonen.
en este blog se habla de:
amigues i amics
(6)
amore
(14)
año del dragón
(2)
cals orfes
(1)
Can Boix
(20)
con-fluencias
(3)
correo ordinario y/o certificado
(4)
crónica social
(43)
desitjos
(17)
detalles
(9)
el plaer exquisit de gaudir dels viatges d'uns altres
(28)
esme
(3)
flors i fulletes
(10)
franqueo pagado
(27)
icr escriu
(2)
icr_2010
(26)
imágenes
(55)
joyas
(20)
koyages
(4)
letras
(8)
libros
(24)
meta
(3)
MJAH
(11)
música ilustrada
(16)
pensamiento
(6)
Poesía
(121)
relats conjunts
(7)
siempre falta
(6)
Universo 89/90
(10)
viajes
(13)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Als òrgans interns els costa perdonar, però s'acostumen de seguida a tot.
ResponderEliminarAlgun dia hauré de recuperar aquest vell costum. Sobretot després de rebre una postal que és un viatge en ella mateixa: una imatge de Besalú durant unes vacances pirinenques i franquejada a Santes Creus amb un segell de les muralles d'Àvila.
ResponderEliminarBon estiu, companys!
Perdona, amic, la termomix del Túria no respeta res!
ResponderEliminarCavaliere, no és una crítica, sinó tot el contrari: és un mapa del tresor!
Eliminar; )
Eliminar