Londres, noviembre de 2014 desde Valdemoro |
en este blog se habla de:
amigues i amics
(6)
amore
(14)
año del dragón
(2)
cals orfes
(1)
Can Boix
(20)
con-fluencias
(3)
correo ordinario y/o certificado
(4)
crónica social
(43)
desitjos
(17)
detalles
(9)
el plaer exquisit de gaudir dels viatges d'uns altres
(28)
esme
(4)
flors i fulletes
(11)
franqueo pagado
(27)
icr escriu
(2)
icr_2010
(26)
imágenes
(55)
joyas
(20)
koyages
(4)
letras
(8)
libros
(24)
meta
(3)
MJAH
(11)
música ilustrada
(16)
pensamiento
(6)
Poesía
(121)
relats conjunts
(7)
siempre falta
(7)
Universo 89/90
(10)
viajes
(13)
jueves, 20 de noviembre de 2014
martes, 11 de noviembre de 2014
3 caballeros 3
El caballero, la muerte y el diablo, 248 x 191 mm., 1513 Albert Durero, Biblioteca Nacional de España |
Ilustración de Max para el libro de Marco Denevi ¿2006? Un perro en el grabado de Durero titulado «El caballero, la muerte y el diablo» |
El Caballero, La Muerte y el Diablo 100 x 81cm - Arturo Marian Llanos, ¿2006? |
martes, 4 de noviembre de 2014
Ànima
Els humans estan sols. Malgrat la pluja, malgrat els animals, malgrat els rius i els arbres i el cel i malgrat el foc. Els humans es queden a fora. Han rebut la pura verticalitat en present, i tanmateix van, tota la vida, encorbats sota un pes invisible. Alguna cosa els esclafa. Plou: es posen a córrer. Esperen els déus i tanmateix no veuen els ulls dels animals que els miren. No senten el nostre silenci que els escolta. Tancats en la seva raó, la majoria no superaran mai la desraó, si no és al preu d’una il·luminació que els deixarà embogits i exsangües. El que tenen a les mans els absorbeix i, quan no hi tenen res, se les posen a la cara i ploren. Són així.
(Wajdi Mouawad, ÀNIMA
Traducció d'Anna Casassas Figueras
Edicions del Periscopi, 2014
pàg. 115)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)