dos, y tres

Hoy, en eldiario.es. juntos en la misma pantalla dos artículos terribles:

- DESALAMBRE: Trabajo infantil, violaciones y palizas a los niños, la otra cara del hambre en Somalia, de Icíar Gutiérrez

- La nueva terminal de lujo del aeropuerto de Los Ángeles te invita a disfrutar con el sufrimiento ajeno, de Rory Carroll

y un tercero, esperanzador para los de siempre:
- FRANCIA: Emmanuel Macron nombra como primer ministro al conservador Édouard Philippe

aquí, normalmente, esperamos a junio...

ACACIA EN FLOR

De
entre
la verde

tenaz
vieja y 
brillante

rama
rota
surge

el blanco
y dulce 
mayo

otra vez

William Carlos Williams, traducción de Luis Marigómez, aquí.

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant tu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot al que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el vell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

K. P. Kavafis, traducció de Carles Riba

Silenzio / Silenci

In un luogo sperduto / che è la mia memoria / s'accampa un Dio sconosciuto. / Attende un aureo canto / e non cerca alcun cielo. / Cosí io cerco te / che sei il mio ricordo.

En el lloc perdut

que és la meva memòria

acampa un déu desconegut.

Espera un cant auri

i no cerca ja cap cel.

Jo sí que et cerco a tu,

que ets el meu record.

Alda Merini

Clínica de l'abandó

Traducció al català de Meritxell Cucurella-Jorba

Jardins de Samarcanda, 2016

prestito

grazie mille, museo novecento