Algú m'ha dit: Has d'estimar el perfum
de les flors ignorades
i pararàs atenció
quan l'amic t'aconselli.
I jo que vinc i aixeco ardidament
bandera de principis
contra els atarotats principis vells;
i cent espills futurs reprodueixen
el lloable progrés
en el fecund terreny de les idees.
Voleu més meravella?
Altrament sóc un home
que viu dins el recer
més extens i profund de prejudicis;
elemental, d'acord,
però, a més d'això, notablement sensible
al fred de l'afalac.
¿Qui es pot arrencar els ulls, doncs, si em passejo
per tan íntim jardí
amb les mans a l'esquena, i fins m'assec
de tant en tant en un banc ignorat?
Ben mirat tots tenim algun jardí
tan personal que res no el justifica.
(de Miquel Martí i Pol, "Porto la tarda recolzada al braç", en Poesia Completa de la Butxaca)
en este blog se habla de:
amigues i amics
(6)
amore
(14)
año del dragón
(2)
cals orfes
(1)
Can Boix
(20)
con-fluencias
(3)
correo ordinario y/o certificado
(4)
crónica social
(43)
desitjos
(17)
detalles
(9)
el plaer exquisit de gaudir dels viatges d'uns altres
(28)
esme
(3)
flors i fulletes
(10)
franqueo pagado
(27)
icr escriu
(2)
icr_2010
(26)
imágenes
(55)
joyas
(20)
koyages
(4)
letras
(8)
libros
(24)
meta
(3)
MJAH
(11)
música ilustrada
(16)
pensamiento
(6)
Poesía
(121)
relats conjunts
(7)
siempre falta
(6)
Universo 89/90
(10)
viajes
(13)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario