en este blog se habla de:
amigues i amics
(6)
amore
(14)
año del dragón
(2)
cals orfes
(1)
Can Boix
(20)
con-fluencias
(3)
correo ordinario y/o certificado
(4)
crónica social
(43)
desitjos
(17)
detalles
(9)
el plaer exquisit de gaudir dels viatges d'uns altres
(28)
esme
(3)
flors i fulletes
(10)
franqueo pagado
(27)
icr escriu
(2)
icr_2010
(26)
imágenes
(55)
joyas
(20)
koyages
(4)
letras
(8)
libros
(24)
meta
(3)
MJAH
(11)
música ilustrada
(16)
pensamiento
(6)
Poesía
(121)
relats conjunts
(7)
siempre falta
(6)
Universo 89/90
(10)
viajes
(13)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Sento veritable adoració pel Miguel Hernández,i aquest és un dels seus poemes més bonics i impactants. La música i la veu del Serrat li donen una dimensió que encara l'engrandeixen més.
ResponderEliminarEstà molt bé això de recordar dates significatives.
és el feis que és un xivato!
Eliminar