lunes, 16 de julio de 2012

Relats conjunts, Keith Haring (juny de 2012)


Per als RELATS CONJUNTS del 15.06.2012,

Keith Haring, Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units

fora de termini,
(però com que fins al setembre no n'hi ha més...)

Maig ha estat calorós i juny ha explotat. 
Al meu damunt, una manta groga, una catifa de flors d'acàcia, les mateixes que puntegen aquests grossos arbres que m'adornen i que refresquen l'espera dels "autobusuaris" que tornen a les seves cases. I aquesta catifa és com a sorra de dunes en desert, mai quieta, mai estable: ara un montonet derrocat s'acumula en un plec meu, ara s'estén i em colga amb suavitat de seda, ara em despulla i em deixa nuet.
En l'afluent meu que mira a Catalunya, arbres de arracades vermelles prèvies al seu vestit verd agiten els seus penjolls i em cedeixen algunes de les seues boletes, llavors o flors, ningú no m'aclareix la seva diferència.
Els lilàs, morats abans de verds, despleguen les seues sangtraïdes campanetes en cascada, tacant els meus horitzons d'edificis i cases altes.
Entre dos col·legis de capellans, un arbre de calzes fúcsia, amb espurnetes verdes aquí i allà, que ocuparan de seguida totes les branques, em saluda amb la mà.
És juny, i ja s'apropa l'estiu. Algun taronger amarg encara exhibeix les seues fruites al costat de les seues flors noves. Flaira molt bé, però les seues branques són apegaloses i molestes.
Ajupides, pel voltant, les tanques de boix estan verdes, i els baladres prometen rosa, blanc i granat, i els rosers de fortes espines comencen a despertar-se.
Caigut, al fons, un esborrall blau va pel terra: fa olor de mar i és mariner. És major i el volen soterrar. No l'aixequen, ni deixen fer-ho.
Només unes línies negres delimiten els meus esquemes. Les petjades/passes de la gent donant voltes a la seua sínia, cadascun la seua, capritxosa i governanta.
Em dic Blasco Ibáñez i tinc ànima de jardí. La meua història és d'estudiants, malalts i viatgers. El tracte que em donen és d'Avinguda, encara que també sóc un Passeig, el de València al Mar. Però aquest nom no m'agrada, em sap a sang, la del barri del Cabanyal, al que arribe des de Vivers. I estic quiet, però em moc.

sin reloj...


viernes, 13 de julio de 2012

tristes, pero vacas...


Esta la he hecho con mi i-pad
y con mi dedo índice derecho
(pa que digan que no valen pa ná)

que la hice con flash
y saltaba y era feliz...