martes, 2 de octubre de 2012

Gente agradecida...

El cartero vino cargado ayer,
y cargado volvió a su nido.
E icr, a lomos de alado autobús rojo,
rescató el rescate de la dama de la luna,
enviado en prenda y/o prestado,
pues siervo es icr, y vasallo,
de la noble y fidelísima señora de Huarte y S.,
y no merece, ni pretende,
sino estar a su servicio y loar sus gracias.

 

 

El primer verso al azar, 
(de Rafel Ferrer i Bigne - Valencia, 1838-1892-, 
president de "Lo Rat Penat" en la primera epoca d'esta corporació)
resultó el siguiente:


[...]
Com la sultana que ab plaer divisa
desde l serall al noble cavaller,
i, per sa gentilesa captivada,
d'amor sospira al sospirar per ell,
així Valencia, de Zaen esclava,
desde son captiveri al cristià veu,
i, sospirant d'inyor que terme troba,
l'ardent sospir de Jaume li remet.
I a l'ultim raig de sol de la vesprada,
hora dels melancolics sentiments,
vers lo no llunyà Puig, desde Valencia,
una oreneta va creuant el cel.
[...]

4 comentarios:

  1. Me gusta Huarte y S., se lee bien y suena bien con cavaliere icr* Bons poemes i poetes valencians*
    Un honor, icr*
    Dama de la Luna agradecida*

    ResponderEliminar
  2. ja saps el què diuen, és de ben parit ser agraït!!!
    quina meravella Eva!!



    icr! t'he deixat un premi al meu bloc, passa per allà a buscar-lo!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. sou vos el premi, benvolguda Anna, i les vostres meravelles, gràcies!

      Eliminar