EN VA ESPEREU QUE ELS DIES

En va espereu que els dies
prodiguin meravelles.
No hi ha ocells, asseguro,
ni flors en la nit alta.
Només crit uniforme
de l'ombra, pedra grisa
i, en vosaltres, crepuscles
descolorits que us burxen
fatalment les espatlles.
Hi ha un remei: evadiu-vos.
Evadiu-vos! No us manquen
pas espills ni vehicles
lleugers per fer la prova.
Altrament, no puc dir-vos
cap secret de l'ofici.
Sóc antic, i vosaltres
no em podríeu comprendre.

(de Paraules al vent, de Miquel Martí i Pol, a la Poesia completa de la Butxaca)