FAULA PRIMERA

Sobtadament hi ha una veu que pregunta
i és nit a fora i som molt lluny de casa,
en el llindar de l'esfinx o l'arcàngel.

Llavors comença tot, i la puresa
desgavellada, elemental,
la paraula i la sang i un patrimoni
de benestar que anem deixant enrera.

Hi haurà bellesa arreu si estimem la bellesa,
com si el vent que ens empeny fos un vent d'esperança.

Qui sap on ets, tu que ens crides, i a quin
indret la joia de la teva presència
i el teu foc que els silencis arbora.

No hi ha cap mà per dir-nos els camins
i ara sabem per primer cop el gust de sal
d'aquesta solitud que tu ens imposes.

Vençuts, pledejarem encara l'embosta
de llum que ens has promès,
i pels braços cansats
la nostra veu caurà damunt la terra
com un ocell ferit, com una plutja.


(de Miquel Martí i Pol, de "El fugitiu", a la Poesia Completa de La Butxaca)